Apunt de poètica

Ningú no testimonia pel testimoni
Paul Celan

Recercant

La confessió

El poema s’esdevé

Violència

Obscura inquisició

Al bell testimoni

De la llum

La paraula torturada

-No la tortuosa-

Sobre el poltre de tortura

De versificació

No la paraula que diu

Aquest món que el temps ja escriu

A la pell i a la memòria

Ans la paraula que Es diu

Que s’inscriu

Com a l’àmbit de la llum

On tot s’esdevé visible

Tangible

I transformable

Recercant

La confessió

El poema s’esdevé

Violència

Perquè el testimoni canti

La seva antiga raó

Llibertat envers -anvers-

Íntima
Ment
El mot evacua
L'oblit en oratge

Pública
Ment
Basteix un estatge
On iridiscent
L’ésser se trasmuda
Envers la presència

Difícil presència
Del què resisteix
Del què persisteix
Jaient en l’absència
Cap a on tendeix

Mòrbida
Ment el
Mot
L’efervescència
D’un ésser que és
Possibilitat
Moviment estès
Envers un No-res
Perfet llibertat

Això és

Això és

Pedra

Que s’es

Mis

Co

La

Dins l’úter

Del Sentit

Això és

La impossibilitat

De romandre

Això és

L’exili fona-

Mental

Formigues esclafades

Sota el clar de la lluna

O una pruna

Que penja

Taciturna

Del pit

Cancerós de les fades

Això és

L’escàndol de la creu

I la creu de l’escàndol

Això és

Què més vols?

Hölderlin

Ein Rätsel ist Reinentsprungenes

Sòlid ari
A la torre d'ivori
Del teu últim desvari
Quin dicteri
De déus
Quin desori
De veus
Quin antic paradigma
Mortuori
Has ungit amb els olis
Sibil·lants de l'enigma?

-Simplement, la consigna:
Amb mèrit, p^ro poèticament
L'home habita la terra...

Marrameu (en clau de Mall arameu)

L’ascendència
Sobre això
-Constel•lacions
En dansa-
Val a dir:
Tot just
L’ànsia
De ser so
De ser ball
De ser
Mall arameu
Caigut de l’aire (o)
Crit fariseu
D’un bau no gaire
Condret del peu

I així
Mentre pix
Els murs de la Seu
I pint
Amb un guix
“Tot Déu és un frau”
Repar en l’esquitx
Que resta en el peu

Soc galifardeu
Purista
O esclau
Dels daus d’un sentit
Que és clos sense clau
O
Ebri del brou
Dels membres d’Orfeu
D’un gat soc
Tan sols
El trist marrameu?

Exercici d'indecència

El moll

De l'os

Del llenguatge

És l’estatge

D’un cos

Que assaja

De fer-se gros

Sense créixer

És la petja

Que deixa

La imatge

Quan travessa

La platja

Dels ulls

És l’escull

On l’absència

Bleixa

Fins que el bleix

Curull

Confessa

Un embull

De presència

És

En es-

Sència

(-Vés per on

Quina inde-

Cència...)

L’ex-

Crescència

Del no-

Res

Aquesta parla...

Aquesta parla
Sinuosa arquitectura
D'un oblit membrat
Just abans de l'Oblit
Petja fossilitzada
Del traç de la llum
Revertida
Vers
L'abisme
De l'Ull
Que aguaita
Vers endins
Ressonant
Redundant
Tot sargint
-mot rere mot-
El sudari
Encara buit
D'un sentit
Ja des de sempre
Postergat

"Pintores catalanes en México"

Centro Cultural de España, Dimecres 21 de gener de 2009.

La signatura serva
L’exili del llenguatge
Pàtria
(Obscura taca
Tàpia des d’on guaita
Arrapada
La blanc/negra Mirada
De l’ocell
Corpuscular)
Soc en el traç
De l’estel que despunta
Sobre el daurat periple
De la sang

Nocturn del DF -en clarobscur

Mar de llums
Sota l’obscur
Suburbi de la Nit
Ulls que boguen
Entre ports
De braços perifèrics
Transparència dels cossos
Rere els murs
De tendresa
D’unes llars que sucumbeixen
Poc a poc
A la indulgència
D’una terra
Que s’abisma
Entre runes de memòria
I llacunes de desídia
Fanfares d’una fe
Desenfeinada
Com un silenci de por
Sobre les boques cruiades
Per la fam dels que esperen
L’esperança promesa
Pels promesos de la mort
Transparència dels ossos
Rere els murs
De saviesa
D’unes pells que sucumbeixen
Poc a poc
A la indulgència
D’una terra
Que s’agita
Entre eructes de memòria
I oleoductes de desídia
Crits que boguen
Entre ports
De braços perifèrics
Mar de llums
Sota l’obscur
Clarobscur de la Nit

Lleganyes

Quin estrany
Cel-roig
De nit turmenta
L’agonia
Dels mots
Entre els dits
Ressecs
De l’últim
Vident
A la taverna dels sentits?

Esperit liquat
Rere el vidre d’un got
Mig-des-emplenat
Mig-des-embuidat

Destí cancel•lat:
Al•legoria d’estels
Sota un sòtil
De mandres

L’hora declina el seu traç
Sobre un torcaboques tatuat
Amb el pàl•lid silenci
D’uns llavis
Cansats

Eixutesa dels ulls
Lleganyes
D’un poema in-
Determinat

Advent

Emergent
L’absència
Sota el signe
D’un gest

presagi de

On trobar-Se

Vers
Aquí

Suara
Suara

Així
Així

*

No hi sóc

No hi ets

Som-hi
Tan-
Mateix

*

Aquí
Just on

El xap

Es()tanca

La paraula absent

*

Des de l’altra banda
Del polit mirall

Del podrit cristall
Des d’on l’altre esguarda

*


Els ulls que ploren
Sabó de carn
Liquats éssers
Sense estança

Líquens de temps
Vora el llindar
D’una paraula
Que se’ns atansa

*

Aquí
Suara

Emergent

Palenque

És aquí

On el Temps

Cohabita la pedra

Maridada amb el verd

La humitat i l’espera

De l’èxtasi del Sol

On ressona

La petja

De l’esguard que s’eleva

Vers l’espill silenciós

On aguaita la Lluna

On la llum s’extenua

Entre udols de fera

I el fraseig de l’oratge

A l’altar de les fulles

Que basteixen un temple

De sagrada Natura

Mentre l’aigua arrossega

Sediments de paüra

I maragdes d’esmena

Que recull

Tot rabent

Entre els dits d'aquest cant...

Sol de MitjaNit

Tiqqun

Sol de
MitjaNit
Inflació de l'Ésser
Apocatàstasi del(s) Sentit(s)
Revertit(s)
En la buida mirada
Dels ulls
Que contemplen
Cap als estels
Des-extingits


San Cristobal de las Casas (Chiapas)