divendres, 13 de març del 2009

Encara no som humans



En el límit segur de l’extermini

Desescrit El sentit d’aquest domini

Fosc i antic on el mot és el termini

I l’ombra de tot crit Oh bell ermini


Del temps que succeint fretura el símil

Dels déus que ja han prescrit El trist facsímil

D’un fat perfet història Cabòria

Inaugural del simi dins la boira


De l’ésser Dins l’espill de l’escrutini

De la recta ganyota La bubota

Persistent sobre l’òxid alumini


De la llei Del tan docte Lorelei

D’una moral pervinguda morral

Sobre la boca fecal De l'homínid



Plou a la ciutat...


a (transcendència)

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
Ja no sap, ignora, la mida de l’hora
Del pas freturat del dúctil amant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
No serva el record del tebi conhort
Del bes de comiat del dúctil amant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
S’estén al davant sens fi, perllongant
L’oblit ressonant del dúctil amant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
L’asfalt que mullat perfuma aquest cant


b) (immanència)

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
Ja no sap, ignora, la mida de l’hora
Del pas freturat del xop vianant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
No serva el record del tebi conhort
Del porxo parat al xop vianant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
S’estén al davant sens fi, perllongant
L’oblit ressonant del xop vianant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
L’asfalt que mullat perfuma aquest cant

divendres, 6 de març del 2009

Homenatge a Philip Jose Farmer

















Philip Jose Farmer


Només hi ha
L’ésser dels morts,

El blanc marbre llaurat

Sota l’ombra de gel dels xipresos,

Com instants defecats

Sobre l’esguard que membra

Vidres de sal.

Mar clos,

Tranquila mar sense onades ni textures,

Sense vents,

Nigul que esten veles, senyals, banderes de Sol.

Un poc més a sota,

Quin vent assota les dunes de set

Del desert de l’aurora?

Quina llum s’escola?

Quin miratge efervesceix

Oblicu en el lluny de les copes

Del nom?

Els morts, també duren,

L’instant d’una llàgrima

O l’equinocci d’un cant,

Però hi ha morts,

I hi ha morts,

I hi ha la sorra d’una platja

A la vorera d’un riu

On, nus, els cossos conjuguen
Llurs verbs indicibles-