Fuga

Per atzar ha arribat aquí
la paraula atzar
mentre Leonard Cohen diu
que son pare està equivocat
i la pluja colpeja
amb violència el cristall
de la finestra que no pot sargir
la despòtica efervescència
d’una ciutat sens fronteres
Blanchot que parla de l’absència del llibre
en aquest llibre que s’absenta
sota l’esguard emmalaltit
per l’oci de la tarda
de la pluja que plou
i no mulla el trespol
del tedi que s’atarda
entre escletxes de sol
i solituds que bleixen
sobre el blanc d’aquest foli
tan blanc
d’aquest espoli
del temps
que passa i
que no deixa
altra petja
que el record de l’atzar
que el travessa
mentre Leonard Cohen diu
primer conquerirem Manhattan
més tard Berlín
i la pluja que cessa
i Blanchot que se vessa
sobre l’absència de llibre
que sóc
ara i aquí
en l’atzar d’aquests dits
que persegueixen el dictat
del desescrit
mentre Leonard Cohen diu
Hallelluya
i l’atzar que retorna
sobre una gota de pluja

Caïnita

El poder

caïnita mà

sobre l’ésser

del germà

Més enllà

la dòcil nissaga

el ramat

que pastura

sobre l’erm

d’una orba paraula

ESCRIPTURA

i

ESTRUCTURA

la CULTURA

feta sang

als ulls de l’animal

que perdura

dins la carn

del déu posposat

-el cervell-

El més vell

contra el bell

que el subjuga

La fal·làcia

deslleial

del real

en el temps

del bell nou

De l’instant

que supura

el sentit

de l’etern

i se vol

TRANSCENDENT

Amarga fretura

de tot quant madura

a recer

del llenguatge

i recula

dins aquest estatge

del desistiment

que hom diu VERITAT

i és

tan sols

l’ancoratge

de la por

dins la història

-la memòria

feta farsa

col·lectiva

feta fàtua

feta festa

feta força

i falòrnia

coactiva

contra el coratge

del POEMA

en què abdica

tot PODER-

Caïnita mà

sobre l’ésser

del germà