Só net perquè m’he rabejat els ulls
Al safareig escandit dels embulls
On hi he negat
Amb urc
Miratges sulls
D’apotegmes
Sofismes i aldarulls
D’aquets proïsme que bada entre crits
I crists badats
Dins l’hòsti’ dels escrits
Consagrats amb la llet dels pREFERITS
Mercaders d’un temple desempobrit
Só net i tanmateix no em solla el deix
Del Peix que he profanat
Ni el brut greix
Dels pàters escaldats en aquest feix
De llenya sense foc
O mots amb flegma
Fermats amb les lleganyes dels teus ulls
Que se volien
Baules d’apotegma
*
-“i can write els versos plus tristos tonight”
-I si invoques els óssos
fins i tot n’escriuràs de més penosos.
-Qui són els óssos?
-Són els parents diacrítics dels ossos.
(INSUPERABLE MOSTRA D’ART LOCAL)
-Només a Catalunya t’entendran...
-I on més fa falta?
-A Washington, a Xile, a l’Iran...
-Idò ja n’aprendran!
*
Natura
No atura
(de dir dois)
divendres, 18 de juny del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)