Dins l'obscur
Trob llar
I aixopluc de llum
Reteixint les ombres
Sense veta
Ni far
Dirs distants
Rompent
Entre algues i esculls
Forneixen la platja
On moren
Silents
Rissagues dels ulls
Aurores d'oratge
Defora
Trasmuden
Onades en foc
La sorra en paraula
Ornen
Càntirs buits
Ruïnes d'absència
Dolor de les hores
Occides pel traç
Ínfim d'aquests dits
Que sil·laben
dilluns, 15 de desembre del 2008
divendres, 12 de desembre del 2008
ESPECULAR -distorsió

(Imatge de Salvador Dalí)
Dins el llac el reflex
De Narcís abraçat
A les cuixes d’Ofèlia
Ulls adípics sagnats
Sobre el sexe sargit
D’una Lluna d’absència
Quines nimfes, al bosc,
Concelebren ballant
El traspàs de Narcís
Vers l’inhòspit revers
Del mirall del seu pit?
Endimió cremat
A la pira d’oblit
On somia Ifigènia
Ulls elèctrics podrits
Sobre el sexe senat
Del Sol de la presència
Quins follets, vora el riu,
Contemplen tot plorant
L’ascens d’Endimió
Vers l’inhòspit revers
D’una estranya cançó?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)