Sobre el groc
El brot
Concupiscent
Del mot
-Pela la pell
De l’albercoc
I empassa-te’l d’un cop
I aleshores
L’ignot
Devé l’exvot
Tendre d’un lloc
Efervescent
Poema
Paraula dissident
De les baules d’un món
Sense sement
-No temis el pinyol
Car ara
Dolçament
Un arbre creix
Dins el teu cos
Avesat com m’he
A això
-tot el pebre és dins el pot-
Pel camí que em dicta el mot
-per dreceres de sentit-
De l’ignot inadvertit
En retrob la seva baula
Avesat com m’he
A això
-confitura no de fraula
no de poma ni albercoc-
Amb tot l’àpat a la taula
Cadascú pren el seu lloc
En aguait que s’obri el vi
Avesat com m’he
A això
-les espines fan patir
més si venen dins el mots-
Obr el pot
Escorx el vi
‘Boc el pebre
N’ompl el gots
I me’n torn pel meu camí
-Avesat com m’he
A això
car no hi ha res més a dir-
Quan l’Acció es belluga
La Paraula es detura
I desclou
La semença d’un dubte
Al llindar d’aquest dubte
L’Acció se reclou
I la Paraula amb culpa
Sobre el dubte conclou
Que és més lícita
L’aventura
Que la closca de l’ou
D’una estèril cultura
I l’Acció desclou
Eixa closca i depura
La paraula
Què es reclou
En la closca de l’ou
D’una nova cultura
I aleshores
Quan l’Acció es detura
La Paraula es belluga
I remou
Flors de literatura
On flaireja
De bell nou
L’encís de l’aventura
(Doloroses
Emperò
Necessàries són
Les tan difícils noces
De la Paraula i l’Acció...)
Tribut a ee cummings
Cos
Miques d’es-
Tel
(Ada-
Gio
Que
Lent
Es
Pols
Ara)
Des de
Sempre
I Ai-
Xi
Jo
L’ins-
Crit a
L’onzena
Nissaga
Aquí
On llisca el sentit:
Quina nit dins el meu pit?
Quin fanal il·luminant?
I jo
Que pas
Ajupit
Sota una ombra de néant
I neons esgrogueïts
Me’n ric
I dic
(to fals)
Oh carrers! Oh erals,
Sementers d’horrors aitals
Que l’infern fora delit!
I tu
Cínic
Circumscrit
Al mirall on hi he escrit:
Aquí
On llisca el sentit
Me retornes la néant
Amb un bell significant
De paper esgrogueït:
Oh, abric del que ja mort
Cria malves sota l’hort...
I el sentit es fa embolic
-en part calç /
en part falç-
Que rellisca sobre els dits
