Quin estrany
Cel-roig
De nit turmenta
L’agonia
Dels mots
Entre els dits
Ressecs
De l’últim
Vident
A la taverna dels sentits?
Esperit liquat
Rere el vidre d’un got
Mig-des-emplenat
Mig-des-embuidat
Destí cancel•lat:
Al•legoria d’estels
Sota un sòtil
De mandres
L’hora declina el seu traç
Sobre un torcaboques tatuat
Amb el pàl•lid silenci
D’uns llavis
Cansats
Eixutesa dels ulls
Lleganyes
D’un poema in-
Determinat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada