Mar de llums
Sota l’obscur
Suburbi de la Nit
Ulls que boguen
Entre ports
De braços perifèrics
Transparència dels cossos
Rere els murs
De tendresa
D’unes llars que sucumbeixen
Poc a poc
A la indulgència
D’una terra
Que s’abisma
Entre runes de memòria
I llacunes de desídia
Fanfares d’una fe
Desenfeinada
Com un silenci de por
Sobre les boques cruiades
Per la fam dels que esperen
L’esperança promesa
Pels promesos de la mort
Transparència dels ossos
Rere els murs
De saviesa
D’unes pells que sucumbeixen
Poc a poc
A la indulgència
D’una terra
Que s’agita
Entre eructes de memòria
I oleoductes de desídia
Crits que boguen
Entre ports
De braços perifèrics
Mar de llums
Sota l’obscur
Clarobscur de la Nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada