dissabte, 28 de febrer del 2009
Vanitas vanitatum
En-
Tre el deliri
I el martiri
L’exili
Del crepuscle
Que aombra
L’indret del sepulcre
Que amb pulcra
Parsimònia
Sargeix
Aquesta anòmia
De la carn
Entre el verd del llorer
I el blanc del lliri
Sobre el marbre s’inscriu
La polsosa matriu
Del penúltim domini
I aleshores
Quan el Sol s’assaciï
De l’entròpic alcohol
De la llum
Cap déu d’embriaguesa
No servarà
Udol
Perfum
Membrança ni promesa
Car Silenci serà
L’últim domini
divendres, 27 de febrer del 2009
Escrit sobre el groc d'un Art Breu
dijous, 26 de febrer del 2009
Naïf
Exiliats de la llum
Del Sol
Que batega
Dins el coure dels neons
Parpellejants
Els rostres sargeixen
Silencis
Esguards
Fosques papallones
Sobre els lliris de peresa
Dels llavis ressecs
Per la fotesa dels mots
En què a penes subsisteixen
-Bon dia!
-Com va?
-Sembla que avui mos plourà...
-Idò!
Mentre els cossos s’esvaneixen
Rere el trànsit de les ombres
Que encatifen el trespol
De la mort més rutinària
L’àrida
Lleugera mort
De l’ oblit escripturat
Sota el trepig
Enxarolat
D’unes soles sense petja
-Bon dia!
-Com va?
-Sembla que avui mos plourà...
-Idò!
I els ulls van vagarejant
D’escaparata en
Escaparata
On les barates devenen
Equinocci
Primavera
Fugissera ebrietat
De butxaques falagueres
I consignes de mercat
-Bon dia!
-Com va?
-Sembla que avui mos plourà...
-Idò!
Exiliats de la llum
Del Sol
Que batega
Dins el coure dels neons
Parpellejants
Els rostres sargeixen
Obscures complicitats
-Bon dia!
-Com va?
-Sembla que avui mos plourà...
-Idò!
dilluns, 23 de febrer del 2009
La table du poete
Avesat com m’he
A això
-tot el pebre és dins el pot-
Pel camí que em dicta el mot
-per dreceres de sentit-
De l’ignot inadvertit
En retrob la seva baula
Avesat com m’he
A això
-confitura no de fraula
no de poma ni albercoc-
Amb tot l’àpat a la taula
Cadascú pren el seu lloc
En aguait que s’obri el vi
Avesat com m’he
A això
-les espines fan patir
més si venen dins el mots-
Obr el pot
Escorx el vi
‘Boc el pebre
N’ompl el gots
I me’n torn pel meu camí
-Avesat com m’he
A això
car no hi ha res més a dir-
dimecres, 18 de febrer del 2009
Faula
Els ocells canten
Sobre el cap dels porcells:
El món serà d’aquells
Què valents s’alcen
Sobre el bram dels anyells
Sacrificats
*
Els ocells canten
Mentre els porcells
Brufen i escampen
Tufs calents
De budells
Assaciats
*
Els ocells canten
Sobre el bram dels anyells:
El món serà d’aquells
Què valents s’alcen
Sobre el cap dels porcells
Sacrificats
*
Els ocells canten
Mentre els anyells
Brufen i escampen
Tufs calents
De budells
Assaciats
*
Els ocells callen
Sota el cant dels anyells:
El món és ja d’aquells
Què valents s’alcen
Sobre el tuf dels budells
Alliberats
dilluns, 16 de febrer del 2009
Difícil dialèctica
Quan l’Acció es belluga
La Paraula es detura
I desclou
La semença d’un dubte
Al llindar d’aquest dubte
L’Acció se reclou
I la Paraula amb culpa
Sobre el dubte conclou
Que és més lícita
L’aventura
Que la closca de l’ou
D’una estèril cultura
I l’Acció desclou
Eixa closca i depura
La paraula
Què es reclou
En la closca de l’ou
D’una nova cultura
I aleshores
Quan l’Acció es detura
La Paraula es belluga
I remou
Flors de literatura
On flaireja
De bell nou
L’encís de l’aventura
(Doloroses
Emperò
Necessàries són
Les tan difícils noces
De la Paraula i l’Acció...)
diumenge, 15 de febrer del 2009
Aquest hàbit...
D’evitar
D’habitar-se en l’habitatge
Què el costum ha edificat
Aquest hàbit
De morir
De memòria com si
Eixa mort fos el camí
Caminat des de la infància
Aquest hàbit
D’esperar
D’esperar-se en l’esperança
Què la mandra ha edificat
Aquest hàbit
De dir, sí
De parlar-ne () com si
La paraula pogués dir
Quelcom més del que no calla
Aquest hàbit
Sí, encara...
dissabte, 14 de febrer del 2009
Aquari -era d'-
divendres, 13 de febrer del 2009
Tot sol ser Dol
dijous, 12 de febrer del 2009
Relliscant over néant
Aquí
On llisca el sentit:
Quina nit dins el meu pit?
Quin fanal il·luminant?
I jo
Que pas
Ajupit
Sota una ombra de néant
I neons esgrogueïts
Me’n ric
I dic
(to fals)
Oh carrers! Oh erals,
Sementers d’horrors aitals
Que l’infern fora delit!
I tu
Cínic
Circumscrit
Al mirall on hi he escrit:
Aquí
On llisca el sentit
Me retornes la néant
Amb un bell significant
De paper esgrogueït:
Oh, abric del que ja mort
Cria malves sota l’hort...
I el sentit es fa embolic
-en part calç /
en part falç-
Que rellisca sobre els dits
divendres, 6 de febrer del 2009
Gloomy Sunday
Rezso Seress -autor de la cançó, també coneguda com a "la cançó hongaresa del suïcidi", que dona títol a aquest poema.
El poema es troba inspirat en la versió que en feu Diamanda Galás
Abismat en el repòs
D’un diumenge sense déu
Escoltant la veu tan sols
De les nimfes de l’adéu
Totes elles fetes cos
Fetes ombra dins el lleu
Aixopluc d’aquest reclòs
De paraules sense lleu
En què alén Oh negre Sol
De l’absència Sec feu
De l’exili on sóc l’udol
Del mirall on em faig meu
Abismat en el repòs
D’un diumenge sense déu