dissabte, 28 de febrer del 2009

Vanitas vanitatum


































En-
Tre el deliri
I el martiri
L’exili
Del crepuscle
Que aombra
L’indret del sepulcre
Que amb pulcra
Parsimònia
Sargeix
Aquesta anòmia
De la carn

Entre el verd del llorer
I el blanc del lliri
Sobre el marbre s’inscriu
La polsosa matriu
Del penúltim domini

I aleshores
Quan el Sol s’assaciï
De l’entròpic alcohol
De la llum

Cap déu d’embriaguesa
No servarà
Udol
Perfum
Membrança ni promesa

Car Silenci serà
L’últim domini

divendres, 27 de febrer del 2009

Escrit sobre el groc d'un Art Breu















Sobre el groc

El brot

Concupiscent

Del mot


-Pela la pell

De l’albercoc

I empassa-te’l d’un cop


I aleshores

L’ignot

Devé l’exvot

Tendre d’un lloc

Efervescent

Poema

Paraula dissident

De les baules d’un món

Sense sement


-No temis el pinyol

Car ara

Dolçament

Un arbre creix

Dins el teu cos



dijous, 26 de febrer del 2009

Naïf



















Exiliats de la llum
Del Sol
Que batega
Dins el coure dels neons
Parpellejants
Els rostres sargeixen
Silencis
Esguards
Fosques papallones
Sobre els lliris de peresa
Dels llavis ressecs
Per la fotesa dels mots
En què a penes subsisteixen

-Bon dia!

-Com va?
-Sembla que avui mos plourà...

-Idò!

Mentre els cossos s’esvaneixen
Rere el trànsit de les ombres
Que encatifen el trespol
De la mort més rutinària
L’àrida
Lleugera mort
De l’ oblit escripturat
Sota el trepig
Enxarolat
D’unes soles sense petja

-Bon dia!

-Com va?
-Sembla que avui mos plourà...
-Idò!

I els ulls van vagarejant
D’escaparata en
Escaparata
On les barates devenen
Equinocci
Primavera
Fugissera ebrietat
De butxaques falagueres
I consignes de mercat

-Bon dia!

-Com va?

-Sembla que avui mos plourà...
-Idò!

Exiliats de la llum
Del Sol
Que batega
Dins el coure dels neons
Parpellejants
Els rostres sargeixen
Obscures complicitats

-Bon dia!
-Com va?

-Sembla que avui mos plourà...
-Idò!

dilluns, 23 de febrer del 2009

La table du poete















Avesat com m’he

A això

-tot el pebre és dins el pot-

Pel camí que em dicta el mot

-per dreceres de sentit-

De l’ignot inadvertit

En retrob la seva baula


Avesat com m’he

A això

-confitura no de fraula

no de poma ni albercoc-

Amb tot l’àpat a la taula

Cadascú pren el seu lloc

En aguait que s’obri el vi


Avesat com m’he

A això

-les espines fan patir

més si venen dins el mots-

Obr el pot

Escorx el vi

‘Boc el pebre

N’ompl el gots

I me’n torn pel meu camí


-Avesat com m’he

A això

car no hi ha res més a dir-


dimecres, 18 de febrer del 2009

Faula






















Els ocells canten
Sobre el cap dels porcells:
El món serà d’aquells
Què valents s’alcen

Sobre el bram dels anyells

Sacrificats


*

Els ocells canten
Mentre els porcells
Brufen i escampen
Tufs calents
De budells
Assaciats

*

Els ocells canten
Sobre el bram dels anyells:
El món serà d’aquells
Què valents s’alcen

Sobre el cap dels porcells

Sacrificats


*

Els ocells canten
Mentre els anyells
Brufen i escampen
Tufs calents
De budells
Assaciats

*

Els ocells callen
Sota el cant dels anyells:
El món és ja d’aquells
Què valents s’alcen

Sobre el tuf dels budells

Alliberats

dilluns, 16 de febrer del 2009

Difícil dialèctica

















Quan l’Acció es belluga

La Paraula es detura

I desclou

La semença d’un dubte


Al llindar d’aquest dubte

L’Acció se reclou

I la Paraula amb culpa

Sobre el dubte conclou

Que és més lícita

L’aventura

Que la closca de l’ou

D’una estèril cultura


I l’Acció desclou

Eixa closca i depura

La paraula

Què es reclou

En la closca de l’ou

D’una nova cultura


I aleshores


Quan l’Acció es detura

La Paraula es belluga

I remou

Flors de literatura

On flaireja

De bell nou

L’encís de l’aventura


(Doloroses

Emperò

Necessàries són

Les tan difícils noces

De la Paraula i l’Acció...)

diumenge, 15 de febrer del 2009

Aquest hàbit...

Aquest hàbit
D’evitar
D’habitar-se en l’habitatge
Què el costum ha edificat

Aquest hàbit
De morir
De memòria com si
Eixa mort fos el camí
Caminat des de la infància

Aquest hàbit
D’esperar
D’esperar-se en l’esperança
Què la mandra ha edificat

Aquest hàbit
De dir, sí
De parlar-ne () com si
La paraula pogués dir
Quelcom més del que no calla

Aquest hàbit
Sí, encara...

dissabte, 14 de febrer del 2009

Aquari -era d'-



Tribut a ee cummings


Cos

Miques d’es-

Tel

(Ada-

Gio

Que

Lent

Es

Pols

Ara)

Des de

Sempre

I Ai-

Xi

Jo

L’ins-

Crit a

L’onzena

Nissaga


divendres, 13 de febrer del 2009

Tot sol ser Dol













Sol i de dol, i amb vetusta gonella...
JV Foix


Tot sol
Ser
Dol

(Mussol
De nit
Ferit
D'urçol)

Tot sol
Ser
Fol

Inscrit

(L'ordit
Gresol
D'un sol
Petit)

Tot sol
Ser
Sol

I humid

dijous, 12 de febrer del 2009

Relliscant over néant

















Aquí

On llisca el sentit:

Quina nit dins el meu pit?

Quin fanal il·luminant?

I jo

Que pas

Ajupit

Sota una ombra de néant

I neons esgrogueïts

Me’n ric

I dic

(to fals)

Oh carrers! Oh erals,

Sementers d’horrors aitals

Que l’infern fora delit!

I tu

Cínic

Circumscrit

Al mirall on hi he escrit:

Aquí

On llisca el sentit

Me retornes la néant

Amb un bell significant

De paper esgrogueït:

Oh, abric del que ja mort

Cria malves sota l’hort...

I el sentit es fa embolic

-en part calç /

en part falç-

Que rellisca sobre els dits


divendres, 6 de febrer del 2009

Gloomy Sunday
























Rezso Seress -autor de la cançó, també coneguda com a "la cançó hongaresa del suïcidi", que dona títol a aquest poema.
El poema es troba inspirat en la versió que en feu Diamanda Galás


Abismat en el repòs
D’un diumenge sense déu
Escoltant la veu tan sols
De les nimfes de l’adéu

Totes elles fetes cos
Fetes ombra dins el lleu
Aixopluc d’aquest reclòs
De paraules sense lleu

En què alén Oh negre Sol
De l’absència Sec feu
De l’exili on sóc l’udol

Del mirall on em faig meu
Abismat en el repòs
D’un diumenge sense déu