divendres, 13 de març del 2009

Plou a la ciutat...


a (transcendència)

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
Ja no sap, ignora, la mida de l’hora
Del pas freturat del dúctil amant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
No serva el record del tebi conhort
Del bes de comiat del dúctil amant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
S’estén al davant sens fi, perllongant
L’oblit ressonant del dúctil amant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
L’asfalt que mullat perfuma aquest cant


b) (immanència)

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
Ja no sap, ignora, la mida de l’hora
Del pas freturat del xop vianant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
No serva el record del tebi conhort
Del porxo parat al xop vianant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
S’estén al davant sens fi, perllongant
L’oblit ressonant del xop vianant

L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
L’asfalt que mullat perfuma aquest cant
L’asfalt que mullat perfuma aquest cant

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada