Philip Jose Farmer
Només hi ha
L’ésser dels morts,
El blanc marbre llaurat
Sota l’ombra de gel dels xipresos,
Com instants defecats
Sobre l’esguard que membra
Vidres de sal.
Mar clos,
Tranquila mar sense onades ni textures,
Sense vents,
Nigul que esten veles, senyals, banderes de Sol.
Un poc més a sota,
Quin vent assota les dunes de set
Del desert de l’aurora?
Quina llum s’escola?
Quin miratge efervesceix
Oblicu en el lluny de les copes
Del nom?
Els morts, també duren,
L’instant d’una llàgrima
O l’equinocci d’un cant,
Però hi ha morts,
I hi ha morts,
I hi ha la sorra d’una platja
A la vorera d’un riu
On, nus, els cossos conjuguen
Llurs verbs indicibles-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada