dissabte, 28 de febrer del 2009

Vanitas vanitatum


































En-
Tre el deliri
I el martiri
L’exili
Del crepuscle
Que aombra
L’indret del sepulcre
Que amb pulcra
Parsimònia
Sargeix
Aquesta anòmia
De la carn

Entre el verd del llorer
I el blanc del lliri
Sobre el marbre s’inscriu
La polsosa matriu
Del penúltim domini

I aleshores
Quan el Sol s’assaciï
De l’entròpic alcohol
De la llum

Cap déu d’embriaguesa
No servarà
Udol
Perfum
Membrança ni promesa

Car Silenci serà
L’últim domini

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada