dissabte, 28 de febrer del 2009
Vanitas vanitatum
En-
Tre el deliri
I el martiri
L’exili
Del crepuscle
Que aombra
L’indret del sepulcre
Que amb pulcra
Parsimònia
Sargeix
Aquesta anòmia
De la carn
Entre el verd del llorer
I el blanc del lliri
Sobre el marbre s’inscriu
La polsosa matriu
Del penúltim domini
I aleshores
Quan el Sol s’assaciï
De l’entròpic alcohol
De la llum
Cap déu d’embriaguesa
No servarà
Udol
Perfum
Membrança ni promesa
Car Silenci serà
L’últim domini
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada