Au ca, arruix!

Tribut a JV Foix, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet, Joan Brossa, Miquel Bauçà i Andreu Vidal.

Escric la clau de sol
davant l’udol
d’un ca betzol

I així que trenc un ou
sorgeix
un Sol!

Sol ser així
Aquí

Al cau
de somiar les truites
quan sense cuites
rovec les fruites
d’Orfeu

I quin prodigi
car sols que ho digui
mor el feixista
atropellat
per un taxista gat

Això d’aquí
s’assembla a un bassiot

Això a un bigot

I això altre
a un trosset de galta

I ja fan gespa
sobre la gesta
els fans d’aquesta festa

Fanfares de protesta

-Quin desbarat!
Fa temps que s’ha espassat
l’encís surrealista
I no diguem
el terrorista...

Diuen
to realista
(més aviat
nacional
que no pas socialista)
els capellans
de la v’ritat

mentres l’”e” fuita
amb les sabates
que el sabater
no li ha arreglat
balla una cúmbia
amb el déu Ra

Era la RAE
que reia
a la fi dispensada
de passar per dolenta
mentre el rei se callava
penjat d’una palmera
a la plaça de la Conquesta

-Una copa de cava
per a tothom!

(Ho ha dit un prohom)

I Amèrica que canta
I canta la lluna santa
I na Rita que espanta
el lladruc dels cussons
-Batuadell de Borbons!

-Repúbica marfanta
(Crida la infanta)

Mentre a dalt del terrat
recordant en Lumumba
la “l” oblidada
balla una rumba
amb un canta-autor
que té casa a Mó

-Ara sí t’has passat:
què n’has fet de la “a”?

Què n’haig de fer?
Doncs un lalalalà
Mem si això fa
que Europa ens pugui veure.

-Voldràs dir escoltar...

Tens raó
el meu deure
és sols el de rimar

-Quin berenar!

Ni diguis

Ja es hora d’acabar:

Estoig la clau de sol
dins la butxaca
Li trec la llengua el gos
i me la guard
dins la butxaca
Faig una truita
i me la guard
dins la butxaca
Menj una fruita
i me’n guard el pinyol
dins la butxaca
M’hi creix un Sol
dins la butxaca
On he desat les claus?

-Si ni tan sols tens casa...

Per això per això