dimarts, 7 de juliol del 2009

Pareix ceba (Orfeu espedaçat)

Àrida

la paraula

para taula

al sentit


Aquí

el pa

Allà

el vi


I més enllà

l’Esperit Sant

fregit

amb oli verge d’oliva


(una òliba s’ho mira

somrient

des del llindar

del migdia)


No és dijous

És diumenge

I ningú no menja

perquè han dit

que és jorn de descans


(els cans saliven

al llindar de la porta)


Mentre a defora

les al·lotes no escaliven

i encara esperen

dempeus

que soni l’hora


-De què?


...D’espedaçar l’Orfeu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada