Del francès
he après
a dir difícil el no-res
De l’alemany
a dir-lo estrany
-com a averany
d’un ésser que no és-
De l’anglès
a dir-lo amb llibertat
-com a algoritme
d’un ritme fluctuant-
Del grec
l’oblidada ciència
de dir-lo amb transparència
Del llatí
la supèrbia
de dir-lo amb pedigrí
De l’hebreu
-tan cabal-
l'experiència
de dir-lo sense dir
De l’espanyol
-amb desconsol-
a dir-lo amb crosses de retòrica:
el no-res esdevingut crònica
Del català
tararí tararà
a dir-lo a la babalà
-com diria un valencià-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada