Sens dubte, Jaqme, William Blake sempre ha estat, és i serà, d'un o altra manera, un dels fonaments d'aquests tremolors... Per altra banda, el tríbut a ee cummings -reeixit o no- és circumscriu al purament formal... i al sentit -disseminat o simplement absent- que es desprén de l'opció per una determinada estructura.
-Requiescat In Pace I, amb Carles Rebassa, ed. Capaltard 1998. -La Llei, ed. Moll, 2004. - (In)continents eufòrics, amb Jaume Pons i Emili Sànchez-Rubio, ed. Jújube, 2008. -Hypnes, ed. El Tall, Col. La Sínia, 2009. -Poltre(s) -Premi Ciutat de Palma 2009 de poesia- , ed. Moll, 2010.
I també a Blake, no?
ResponEliminaSens dubte, Jaqme, William Blake sempre ha estat, és i serà, d'un o altra manera, un dels fonaments d'aquests tremolors...
ResponEliminaPer altra banda, el tríbut a ee cummings -reeixit o no- és circumscriu al purament formal... i al sentit -disseminat o simplement absent- que es desprén de l'opció per una determinada estructura.