Quan l’Acció es belluga
La Paraula es detura
I desclou
La semença d’un dubte
Al llindar d’aquest dubte
L’Acció se reclou
I la Paraula amb culpa
Sobre el dubte conclou
Que és més lícita
L’aventura
Que la closca de l’ou
D’una estèril cultura
I l’Acció desclou
Eixa closca i depura
La paraula
Què es reclou
En la closca de l’ou
D’una nova cultura
I aleshores
Quan l’Acció es detura
La Paraula es belluga
I remou
Flors de literatura
On flaireja
De bell nou
L’encís de l’aventura
(Doloroses
Emperò
Necessàries són
Les tan difícils noces
De la Paraula i l’Acció...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada