dijous, 12 de febrer del 2009

Relliscant over néant

















Aquí

On llisca el sentit:

Quina nit dins el meu pit?

Quin fanal il·luminant?

I jo

Que pas

Ajupit

Sota una ombra de néant

I neons esgrogueïts

Me’n ric

I dic

(to fals)

Oh carrers! Oh erals,

Sementers d’horrors aitals

Que l’infern fora delit!

I tu

Cínic

Circumscrit

Al mirall on hi he escrit:

Aquí

On llisca el sentit

Me retornes la néant

Amb un bell significant

De paper esgrogueït:

Oh, abric del que ja mort

Cria malves sota l’hort...

I el sentit es fa embolic

-en part calç /

en part falç-

Que rellisca sobre els dits


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada