Aquí
On llisca el sentit:
Quina nit dins el meu pit?
Quin fanal il·luminant?
I jo
Que pas
Ajupit
Sota una ombra de néant
I neons esgrogueïts
Me’n ric
I dic
(to fals)
Oh carrers! Oh erals,
Sementers d’horrors aitals
Que l’infern fora delit!
I tu
Cínic
Circumscrit
Al mirall on hi he escrit:
Aquí
On llisca el sentit
Me retornes la néant
Amb un bell significant
De paper esgrogueït:
Oh, abric del que ja mort
Cria malves sota l’hort...
I el sentit es fa embolic
-en part calç /
en part falç-
Que rellisca sobre els dits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada