dilluns, 23 de febrer del 2009

La table du poete















Avesat com m’he

A això

-tot el pebre és dins el pot-

Pel camí que em dicta el mot

-per dreceres de sentit-

De l’ignot inadvertit

En retrob la seva baula


Avesat com m’he

A això

-confitura no de fraula

no de poma ni albercoc-

Amb tot l’àpat a la taula

Cadascú pren el seu lloc

En aguait que s’obri el vi


Avesat com m’he

A això

-les espines fan patir

més si venen dins el mots-

Obr el pot

Escorx el vi

‘Boc el pebre

N’ompl el gots

I me’n torn pel meu camí


-Avesat com m’he

A això

car no hi ha res més a dir-


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada