-Pensar en el no-res
no és el mateix
que
no pensar en res
Ho diu un entès
en l’art escocès
de fer sonar gaites
-I mentre tu aguaites
ton propi no-res
t’adones que res
no t’és com ho empaites
I això per ventura
-oh somni malmès-
no té ja més cura
que la paciència
-La vella ciència
de no esperar res
amb massa excés d’ànsia-
-O la insurgència:.
La fausta fretura
de qui sens paüra
no serva indulgència
cap a la indecència
d’aquesta cultura
que no arrisca res
Vols dir l’escriptura
contra l’estructura
d’aquest habitatge
fornit pel llenguatge
d’una literatura
què ha oblidat el que és?
-Vull dir el poema
com un anatema
contra tot sentit
establert en tema
que cerca ser escrit
El mot com un crit
de part
Com un risc
-I amb un asterisc
que deixi ben clar
que tota semblança
amb el que vendrà
es sols complaença
de la Llibertat
Ho diu un entès
en l’art escocès
de fer sonar gaites
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada