Jo seré terra un dia i de mi naixerà un xiprer
Maria del Mar Bonet
Jo seré rosada un dia
I de mi naixerà una flor
I et faré l’amor cada albada
Quan dormida travessis el redol
Cap on s’atansa
la meva blanca espina
Jo seré de paper un dia
I de mi naixerà un quadern
I et faré l’amor cada dia
Quan els teus ulls travessin el redol
On es perfila
la meva negra tinta
Jo seré hidrocarbur un dia
I de mi naixerà un nigul
I et faré l’amor cada tarda
Quan humida travessis el redol
Des d’on s’escampa
la meva pluja grisa
Jo seré argamassa un dia
I de mi naixerà un fanal
I et faré l’amor cada nit
Quan feta ombra travessis el redol
Del meu pessic
de llum esgrogueïda
Jo seré verm –sí, qualque dia-
I de mi naixerà un taüt
I et faré l’amor –eternalment-
Mentre descanses al profund redol
D’aquesta ment
verdosa i malaltissa
(EPÍLEG:
Al camp de batalla
del llit
la noia que dalla
el sexe encongit
d’un trist apòleg
de la palla)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada